Població sense sostre

Una definició segons el diccionari de termes demogràfics i relatius a la salut de les Nacions Unides defineix a les persones sense sostre (amb anglès homeless) com a membres d’una població que no tenen habitacle o una direcció oficial, que generalment es troben en refugis, al carrer o en edificis buits.

Una altra definició que hem volgut incloure al blog, que juntament amb l’anterior s’adapta com a referència, és la del Observatori Europeu de les persones sense sostre, assumida per FEANTSA (entitats socials i institucions que atenen, des de diferents realitats, la problemàtica de l’exclusió socio-residencial i dels sense sostre): “Totes aquelles persones que no poden accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent i que proporcioni un marc estable de convivència, ja sigui per raons econòmiques o altres barreres socials, o bé perquè presenten dificultats personals per portar a terme una vida de forma autònoma”.

Si prenem com a referència les anteriors definicions, entrarien en la categoria de persones sense habitatge des d’una perspectiva amplia alguns grups de persones als que s’atén des de la xarxa especialitzada de Serveis Socials, com són les persones grans sense recolzament familiar, dones en dificultats i dones maltractades, immigrants, i altres grups que estan atesos des d’altres sistemes de protecció social.

FACTORS DE LA POBLACIÓ SENSE SOSTRE

Entre els factors que porten a grups de persones diferents a la situació d’estar sense habitatge, destaquen una sèrie de factors que procedeixen dels àmbits econòmics, socials, personals i familiars.

S’entén que la situació d’exclusió social no ve definida per una sola variable com ser dona, ser aturat de llarga durada, l’absència de salaris, persones drogodependents o no haver adquirit una formació educativa... cap d’aquestes variables té, per si mateixa, la capacitat de generar un procés d’exclusió. Influeixen una sèrie de processos i característiques que li són comuns i configuren d’alguna manera la persona i/o al col·lectiu.

Factors estructurals que configuren l’exclusió social i la població sense sostre:

La realitat social existent a la societat (famílies amb un baix nivell educatiu; amb reduïts ingressos; presenten atur de llarga durada; famílies amb escassos recursos econòmics i socials).

·         S’ha verificat que el fenomen de l’atur s’ha configurat com una causa estructural.

·           Problemes d’accés a un habitatge i altres situacions bàsiques no satisfetes en determinats col·lectius. Escassetat d’habitatges accessibles degut a l’elevat preu d’aquests.

·          Desavantatges generals o discriminació per raons de sexe. Per exemple, dificultat per accedir al món laboral i/o a oportunitats de formació a temps parcial.

·         Precàries condicions en determinats segments del món laboral, sobretot en aquells en els què poden trobar un treball (inestable) aquelles persones que han abandonat abans d’hora el sistema educatiu, els treballadors immigrants sense qualificació professional.

·         Desequilibris regionals relatius al mercat laboral i a les oportunitats de formació. Comunitats Autònomes amb un nivell de renta i serveis per sota de la mitjana nacional

·         Condicions il·legals de determinats grups socials.

Factors individuals que afavoreixen el desavantatge social:

Situacions on existeixen deficiències estructurals i on, a la vegada, no hi ha suficients oportunitats per a tots, la perspectiva individualista acostuma a conduir a un aïllament d’aquestes deficiències i ha considerar que l’individu és responsable de la seva situació.

·         La incapacitat física o mental; amb un deteriorament de salut. Implicats en problemes de drogodependència (alcoholisme, drogues, etc).

·         Situacions familiars problemàtiques, existència de factors en la socialització familiar (desinterès e influències dels pares sobre els itineraris educatius dels seus fills) i manca de xarxes d’ajuda social.

·         Processos crítics en la vida de la família (malaltia o mort dels pares, divorci, migració, problemes legals, pobres.

·         Factors psicològics com l’escala en la prioritat personal, falta de motivació intrínseca o extrínseca, predomini de conducta inadaptada en situacions crítiques de la vida, baixa autoestima; etc.

·         Carència d’habilitats socials i de comunicació amb absència  de xarxes de veïns, pèrdua d’amics i de recolzament social, etc.