La consecució d’una societat integrada i integradora suposa un important esforç, no tan sols per superar els objectius dels diferents perfils d’exclusió social, si no també per garantir des de les Administracions públiques les necessitats bàsiques pels qui presenten més dificultats amb el seu desenvolupament humà, social i econòmic.
Pel que es tracta amb tot això és buscar la participació de les persones per fer realitat un procés de rehabilitació individual i social per mitjà del diagnòstic, la motivació i la realització d’uns itineraris d’inserció personalitzat. Un acord, entre les polítiques de lluita contra l'exclusió i el compromís d’integració de qui ho pateixi.
Hem pogut explorar un àmbit realment extraordinari que ens mostra una feina delicada i dificultosa, en la que destaca per damunt de tot el treball amb la persona i la necessitat d’empatia i de saber escoltar.
Un dels aspectes negatius amb el qual ens vam trobar és la falta de recursos que disposa la ciutat per atendre a la gent sense sostre i una manca de política social eficient. La relació entre l’administració i el treball de carrer no es troben totalment coordinades, marcades per una sèrie de diferències que repercuteixen directament en la situació en la que es troba aquest col·lectiu de persones.
Per una altra banda, trobem aspectes possitius com ara la feina que realitzen els treballadors i educadors socials de carrer i els esforços que hi posen en la seva tasca així com l’aparició de diferents organitzacions independents que treballen en l’ajuda d’aquest col·lectiu.
Aquest treball és el fruit de la nostra primera experiència com a futurs educadors socials en aquest àmbit, per adonar-nos de la realitat social i continuar el nostre progrés en el recolzament a les persones excloses o sense sostre, amb l’objectiu de millorar les situacions cap a la consecució d’una societat en plena igualtat d’oportunitats, on amb la col·laboració de tota la societat és possible el canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada