dimecres, 12 de gener del 2011



Moltes de les vostres reflexions ens enriqueixen en tots els nivells, hem d'estimar i valorar la vida humana... Hem de poder millorar les condicions de vida de les persones sense sostre que es troben amb nosaltres, recordar-les i mai oblidar que es troben presents en la societat i que no tot està perdut.Per totes aquelles persones que de manera incondicional proporcionen el seu granet de sorra per millorar la realitat de moltes persones i famílies,


G R À C I E S !

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Este video está en todo lo cierto. Me ha gustado mucho esta frase que dice:Nada es adquirido para siempre : la familia, el trabajo, la vivienda todo es frágil durante este largo trayecto de vida. Y es que tiene razón cuando pasamos por la calle los miramos y pensamos que desafortunados, han acabado así por x causas siempre desfavorecedoras pero en realidad nadie sabe lo que en verdad les ha pasado, y si han perdido todos sus bienes por arriesgar ?Todos tenemos errores en esta vida. Debemos desacernos de la imagen que nos hemos creado sobre las personas de la calle. Y vosotros con este blog creo que estáis realizando un gran trabajo. Estáis haciendo un poco más cercana una situación que bajo mi punto de vista no recibe mucho debate.
Continuad Así!
Patricia.
P.D: Un beso Salvi.

Salva ha dit...

Muchas gracias!

Estoy deacuerdo en fomentar el conociemiento de esta realidad social existente. Y aún más, pensar en las capacidades de toda esta población y proporcionar alguna ayuda para que ellos mismos puedan salirse por sí solos (aunque no dejemos de lado que cualquier derecho humano és un recursos disponible para las realidades de muchas personas)
Muchas personas immersas en la gran crisis econòmica, han sido víctimas de la gente sin techo. Porque? Por como bien tú dices, por arriesgar. Ahora bien, debemos sensibilizarnos y tratar de mejorar todas estas situaciones.
Una realidad que mucha gente desconoce y debe canviar la percepción sobre ella, y si nosotros podemos ayudar a canviar esta imagen y tratar de establecer la pura realidad, aqui estamos.

Nos alegra saber que te gusta el blog y si, animamos a la gente a debatir este ámbito de trabajo que tanto nos interesa.

Muchas gracias de nuevo.

erika ha dit...

M'encanta el video. Tothom pot tenir error en aquesta vida i els hem d'assumir. No podem jutjar a ningú sense saber lo que amaga en el seu interior, sense saber el que l'hi a passat.

Salva ha dit...

Efectivament Erika, seria un error per part del professional jutjar la situació d'un persona sense conèixer les veritables causes que l'han conduït a estar sense una vivenda digna. I a més a més, el codi deontològic de la professió no és el que ens diu a nosaltres com a educadors/es socials.

Gràcies per la teva aportació.

Unknown ha dit...

Conmovedor vídeo, durísima realitat que vivim a diari. Desde que estic a Barcelona em trobo pel Carrer diariament a persones que viuen en aquesta realitat. A mi no m'agrada ignorar-ho, però acabo passant pel costat i em pregunto ¿com ajudar-los? ¿donar diners? ¿parlant amb ells?...
Potser a través d'alguna entitat fent voluntariat... perque jo sola no puc donar a aquestes persones el que necessiten, és un problema social que requereix solucions socials i no individuals. Què en penseu, que es pot fer al respecte??

Loli ha dit...

Com molt bé dius Marta, no es tracta de fer una actuació individual, és una realitat social que primer s'ha de tenir consciència de que aquesta problemàtica es troba al voltant de tots nosaltres, encara que molts no ho vulguin veure o reconèixer.
Nosaltres pensem com tu i que és una problemàtica social que requereix actuacions i solucions socials, una manera seria millorar els serveis socials i les ajudes destinades a aquestes persones immerses en aquesta problemàtica.
Però en la meva opinió primer cal que tots siguem conscients d'aquesta realitat i de que qualsevol està predisposat a patir aquesta situació, mai sabem que ens pot passar en un futur.
Gràcies per la teva aportació.
Salut(acions)