divendres, 24 de desembre del 2010
10 comentaris:
-
isabel ha dit...
-
Ya sabes esta canción es una delas mejores qu se han escrito en la historia y es que ya lo sabeis, al mal tiempo buena cara.
y si no es posible, por l menos a mirar la vida con optimismo ya qu en esta vida todo tiene solución o mejora menos la muerte. -
29 de desembre del 2010, a les 11:23
-
Anònim ha dit...
-
Vaya vaya... encuentro muy interesante el tema que tratais y más en esta época en la que nos encontramos hoy en dia. De hecho, tengo amigos que lo estan pasando muy mal por la crisis, apenas tienen medios económicos para vivir dignamente y sé que reciben alguna ayuda de cáritas.
Oye, pues el blog está muy interesante y creo que se debería ayudar más a la gente en vez de priorizar otros asuntos como infraestructuras y demás historias que al fin podrian sustituirse para estas ayudas.
Ánimos chicos, os seguiré!!!!
Saludicos
Pablo! -
29 de desembre del 2010, a les 11:35
-
Loli ha dit...
-
Gracias Isa por tu comentario. La verdad es que hemos creido oportuna esta canción ya que pensamos que motiva a seguir adelante en la vida, a pesar de las dificultades que se nos puedan presentar siempre tenemos que tener la esperanza de que siempre hay oportunidades para salir adelante.
La esperanza es lo último que se pierde en esta vida, nos alegra que te haya gustado esta canción y esperamos que anime y motive a todas las personas que estan pasando por una situación problemática a seguir y no rendirse nunca.
Gracias!! -
29 de desembre del 2010, a les 11:52
-
Anònim ha dit...
-
Creo necesario la actuación de servicios sociales en toda la población que no tiene recursos. La mayoria de las personas podrian mejorar la situación en la que se encuentran si se estableciera una política social eficiente de cara a la sociedad.
Me alegra que hayas hecho este gran trabajo. Os animo a segir adelante y que os dediqueis a este mundo social, que para nosotros nos enorgullece trabajar y mejorar en la medida de lo posible.
Saludos
Xavier de Guissona. -
30 de desembre del 2010, a les 14:25
-
cesc mòdol ha dit...
-
Mai havia vist tan de prop el perill d’exclusió social com ara; hi ha molta gent aturada, la immensa majoria de la gent que treballa ho fa amb la incertesa de no saber què passarà demà; els sous –en general- són baixos i no estan en consonància amb la carestia de la vida; la gent jove no pot accedir a determinades feines perquè no té experiència, la gent que la té –a partir dels 40 i pocs anys- tampoc perquè és massa gran; els canvis tecnològics van tan de pressa que a la que et descuides pots esdevenir un analfabet funcional... Tot això, i moltes altres coses que em deixo, s’afegeixen al fet cultural que durant tants anys de bonança ens hem convertit en uns grans consumistes, amb la qual cosa encara som més vulnerables a la crisis i a la frustració d’haver de renunciar a determinades coses que ens assemblava que no ens havien de faltar mai. Durant anys ens hem mirat molt el melic i d’alguna manera havíem perdut la perspectiva que estàvem vivint per sobre de les possibilitats reals del país, suposo que ara ens tota pagar la penitència de les nostres equivocacions... Tanmateix, per ser justos, cal que no oblidem que vivim en un país que està ubicat al 1r món i que sortosament ens permet gaudir dels avantatges de l’Estat del Benestar. No puc ni imaginar-me la situació actual sense les ajudes econòmiques i materials que rep la gent que més ho necessita, gràcies als mecanismes públics de l’Estat i a la tasca humanitària de les moltes associacions privades que treballen al nostre país.
Tant de bo que aquesta experiència col•lectiva serveixi per plantejar-nos la necessitat de fer coses útils (encara que siguin accions individuals) per canviar una societat que es sustenta sobre uns valors ètics i econòmics que no porten enlloc més que a la frustració d’uns i altres: els que tenen perquè volen tenir més i més, els que no tenen perquè han estat educats per tenir! Qui pot ser feliç d’aquesta manera?
Salut i canvis!
Cesc -
31 de desembre del 2010, a les 18:42
-
Anònim ha dit...
-
Avui en dia crec que es un tema que s'ha de tractar de manera molt més profunda i incidir en una millor política eficient en aquest tema, per a millorar principalmet les situacions de les persones a les qual amb la crisi podriem arribar i empitjorar les vivències de cada família en les quals es troben inmerses.
Ivan -
2 de gener del 2011, a les 21:54
-
Salva ha dit...
-
Tal com vosaltres mateixos dieu el plantejament de millora consisteix en la implantació d'una política social eficient, entre altres mesures seria l'acció individual que cadascuú de nosaltres pot oferir a la població. Sigui quina sigui l'ajuda segurament és bona.
Isabel, en quant la canço esperem que t'hagui agradat molt... i tal com tu dius és la prosperitat el que en ve a dir. Gràcies!!!
Pablo!!! Muchas gracias por tu visita! Me alegra saber que te a gustado el blog... y como bien dices se deberia priorizar otras cosas antes que otras, como las infraestructuras ya que muchas són innecesarias... en fin, queda mucho por reivindicar y dar a conocer alternativas a nuestros políticos!!!
I als demés seguidors gràcies per la conscienciació en aquest àmbit i us animo a participar al blog... a dir el que us sembla necessari i intentar canviar el que trobem malament.
Fins aviat! -
3 de gener del 2011, a les 11:08
-
Carmen Muñoz ha dit...
-
Hola, creo que el trabajo que haceis és muy interesante, y muy acertado para poder ayudar a las personas que no tienen recursos económicos,de los cuales tendriamos que preocuparnos un poco más, para que por lo menos puedan vivir dignamente.
Carmen -
4 de gener del 2011, a les 15:36
-
Unknown ha dit...
-
La lletra i música d'aquesta cançó invita a tenir un bon estat anímic i una actitud d'esperança davant del futur, que no és poca cosa. De fet, crec que són la base per a que la persona que passa per dificultats socials pugui sortir endavant.
M'Uneixo als demés "comentaristes", animant-vos a mantenir viu aquest blog.
Marta -
7 de gener del 2011, a les 15:45
-
Salva ha dit...
-
Moltes gràcies!
La veritat es que és un gran plaer comentar la realitat social amb les vostres reflexions. Sabem que és un tema difícil de tractar i d'abordar per la nostra part sense l'autoritat convenient, però sens dubte, el que fem mitjançant el blog es fer-vos partíceps de temes actuals que necessiten ser atesos de manera urgent.
Aquesta canço personalment m'ha ajudat molt en moltes ocasions i per aquests motius i tal com diu aquesta, "saber que se puede, creer que se pueda, mirar al futuro..." era convenient ficar-la en aquest espai web per a que us fes pensar una estoneta en el món privilegiat en el qual estem endinsats algunes persones, i en canvi, altres no.
La lluita de classes d'alguna manera és un tema que crec que existirà sempre encara que gent com nosaltres minimitzarà les seves conseqüències.
Gràcies amics i educadors participants.
Vetllem tots plegats per un món millor!!! -
12 de gener del 2011, a les 19:18
Hi ha moltes coses especials a la vida per les quals val la pena continuar endavant.
Loli i Salva.